Les I Jornades sobre l’Autisme de Sant Cugat del Vallès reuneixen un centenar de persones
Autisme GURU en las I Jornadas sobre l’Autismo de Sant Cugat del Vallès. Un centenar de personas han participat dissabte, 18 d’abril, una trobada al Casal Torreblanca, organitzada per l’Ajuntament de Sant Cugat, que esdevingué una oportunitat per a acostar-se a aquesta condició del neurodesenvolupament i parlar de reptes de present i futur.
La benvinguda va anar a càrrec del batle Josep Maria Vallès, qui va subrattlar que «Sant Cugat és una ciutat empàtica, que escolta i actua, i vol ser el més inclusiva possible, i que ho sigui per a tothom». A més, va anunciar la continuïtat de les jornades. Missatges ambdós que va reiterar en la cloenda Núria Fernàndez, regidora de Salut, Voluntariat i Política Lingüística. La veu institucional va veure’s enriquida per la dels i les diferents ponents.
Així, Nelai García, persona autista, estudiant de Psicologia i divulgadora, va obrir les jornades. Ho va fer amb un conte, posant-li veu a la Nel, una dragona que des que va néixer era diferent. Nelai-Nel va explicar com les diferències van acabar resumides en tres lletres -TEA- i com malgrat elles, i gràcies al suport de la família i els professionals, es pot tenir una vida plena. La seva afirmació «quan coneixes a una persona tea, coneixes a aquesta persona tea, no a totes», va ser molt valorada.
Al seu colpidor conte-testimoni va seguir la primera taula rodona titulada “Mirada sanitària”. La va moderar Ismael Guzmán, psicòleg i psicoterapeuta de Jeroni de Moragas. La primera intervenció va ser la de Laura Gisbert, psiquiatra, qui va parlar de TEA i salut mental, tot defensant les bondats del tractament farmacològic ben pautat i la importància de la família. A més a més, va defensar la necessitat de lluitar contra la desinformació i la infantilització.
Al poder de l’observació -també a la mirada compartida-, va apel·lar Mònica Recio, psicòloga sanitària i art-terapeuta. Per a Recio, la família és clau a l’hora de saber com és la persona autista, i en la resposta que es dona a aquesta condició. Per la seva banda, Claudia Ceacero, persona autista i autora del llibre “No jutgis a una persona per la seva portada”, va reconèixer que havia trobat a faltar empatia davant de l’autisme en concurrència amb salut mental.
Després de la pausa, va arribar la segona taula rodona sobre “Mirada comunitària”, també moderada per Guzman. En aquesta, van participar Jordi Piera, autista, economista, consultor, divulgador y director de Empoderatea; Anna Ribalta, vicepresidenta de DINCAT i mare d’un fill autista; Núria Figueras, directora de la residència d’en Mas Sauró: i, Noemí Vives, advocada especialitzada en discapacitat i autisme.
Conceptes com la “discapacitat contextual”, viure amb més incomoditat per avançar cap a una societat més inclusiva o la reivindicació ferma dels drets que tenen totes les persones autistes van vertebrar una taula que es va complementar amb les intervencions del públic. El diàleg entre una banda i l’altra de la taula va palesar la demanda de les famílies per conèixer millor els seus drets i les maneres de defensar-les, i de més formació en funcions claus per a millorar la qualitat de vida i la integració de les persones autistes.
Col·labora
Queda molt per fer. L’autisme és una condició que acompanya la persona al llarg de la seva vida. Si vols ajudar-nos per a que persones autistes de qualsevol edat tinguin el recurs que necessiten, pots fer-ho des d’aquest enllaç.
