Per a qui treballem

La finalitat de la Fundació Guru és atendre a persones amb el perfil diagnòstic del Trastorn de l’Espectre Autista, entenent que és un trastorn del neurodesenvolupament que sovint presenta diferents comorbiditats i processos evolutius que varien notablement en gravetat i naturalesa de la simptomatologia.

Cuidem d’una població infantil, juvenil i adulta afectada d’ Autisme. Actualment segons els criteris diagnòstics del DSM-5, tots els trastorns generalitzats del desenvolupament descrits en el DSM-IV-TR queden integrats en el Trastorn de l’Espectre Autista. Així doncs, segons la declaració formal de la American Psyquiatric Association (APA), el trastorn autista, la malaltia d’Asperger, el trastorn desintegratiu infantil i el trastorn generalitzat del desenvolupament (no específic), formen part de l’orientació diagnòstica de TEA. 

La comorbiditat, o altres trastorns que es poden donar alhora, amb TEA és molt significativa en la nostre població i per aquesta raó la tenim en compte. La simptomatologia tant del trastorn associat com de TEA quan existeix comorbiditat queda alterada de manera que no sempre podem identificar de manera clara i evident l’existència d’altres trastorns adjunts, quedant alterada la naturalesa de la simptomatologia. Però tot i així els aspectes clínics prioritaris en el perfil diagnòstic són els que en el DSM-5 trobem especificats com  criteris diagnòstics de TEA, que són:

A. Deficiències persistents en la comunicació social i en la interacció social en diversos contextos. Aquestes deficiències han de manifestar-se (en el moment actual o en moments anteriors) segons diferents exemples il·lustratius que ofereix el propi manual, així com que s’ha d’especificar la gravetat actual (Grau1, Grau 2 o Grau 3) d’acord amb el grau d’ajuda necessària en aquesta àrea del desenvolupament.

B. Patrons restrictius i repetitius de comportament, interessos o activitats que es manifesten en dos o més dels següents punts (en el moment actual o en moments anteriors):

  • Moviments, utilització d’objectes o parla estereotipats o repetitius.
  • Insistència en la monotonia, excessiva inflexibilitat de rutines o patrons ritualistes de comportament verbal o no verbal.
  • Interessos molt restringits i fixes que son anormals en quant a la seva intensitat o focus d’interès.
  • Hipo o hiperactivitat als estímuls sensorials de l’entorn.

Cal especificar la gravetat actual (Grau 1, Grau 2 o Grau 3) d’acord amb el grau d’ajuda necessària en aquesta àrea del desenvolupament.

C. Els símptomes han d’estar presents en les primeres fases del període de desenvolupament.

D. Els símptomes causen un deteriorament clínicament significatiu en lo social, laboral o altres àrees importants del funcionament habitual.

E. Aquestes alteracions no s’expliquen millor per la discapacitat intel·lectual o pel retard global del desenvolupament. La discapacitat intel·lectual i el trastorn de l’espectre de l’autisme amb freqüència coincideixen; per fer diagnòstics de comorbiditats d’un trastorn de l’espectre de l’autisme i discapacitat intel·lectual, la comunicació social ha d’estar per sota d’allò previst pel nivell general de desenvolupament.

És necessari especificar si aquests símptomes cursen:

  • Amb o sense dèficit intel·lectual acompanyant.
  • Amb o sense deteriorament del llenguatge acompanyant.
  • Associat a una afecció mèdica o genètica, o a un factor ambiental conegut (por exemple Síndrome de Rett).
  • Associat a un altre trastorn del desenvolupament neurològic, mental o del comportament.
  • Amb catatonia.

La comorbiditat més freqüent que ens trobem en els nostres alumnes amb TEA i que tenim en compte en les intervencions psico-educatives són:

Trastorn del desenvolupament intel·lectual:
El Trastorn del desenvolupament intel·lectual s’inclou, en el perfil diagnòstic, sempre i quan la discapacitat intel·lectual vagi associada al funcionament del Trastorn de l’Espectre Autista. El aspecte novador d’aquest trastorn és que contempla el nivell de gravetat a través de tres dominis: conceptual, social i pràctic que faciliten la comprensió del funcionament mental de cada cas.
Trastorn de conducta:
Els Trastorns de conducta que es contemplen dins del perfil diagnòstic són de naturalesa reactiva a la simptomatologia TEA i la seva comorbiditat. On l’agressivitat és caracteritza per un pensament rígid amb funcionament adhesiu, dificultats en la flexibilitat, baixa tolerància a la frustració, autorreferencialitat, i fragilitat joica amb dificultats per diferenciar-se suficientment i simbolitzar sense l’ajut d’un Jo-auxiliar. Les reaccions agressives associades a l’Autisme i les seves comorbiditats, com  funcionaments de tipus psicòtic, responen a l’actuació del malestar intern, que es mostra amb desbordament i descontrol de les ansietats per dificultat en la identificació i la regulació dels impulsos, per la incapacitat empàtica de la comprensió de l’entorn, per la gran dificultat de sortir-se de pautes conductuals establertes i ritualitzades.
Trastorn per dèficit d’atenció/hiperactivitat:
El Trastorn per dèficit d’atenció/hiperactivitat  quan aquest patró persistent de inatenció està present en el TEA agreujant la incapacitat de poder atendre inclòs a allò que li agrada, encara que les capacitats intel·lectuals quedin preservades.
Funcionament psicòtic:
El Funcionament psicòtic pot mostrar-se més sovint com a simptomatologia associada que com a trastorn comòrbid. Podent-se mostrar signes poc elaborats de ideacions paranoides, dificultats importants de diferenciar la realitat externa, amb trastorns greus de l’organització de les funcions cognitives i instrumentals, dèficits greus i persistents referits a les dificultats de comunicació, d’investiment i de control de la vida mental que caracteritzen les psicosis.

En ocasions trobem quadres dominats per la discapacitat intel·lectual i la disharmonia de les adquisicions, on el diagnòstic reposa principalment en la valoració d’un nucli psicòtic, i les expressions del qual varien en funció dels subjectes i la seva evolució. Amb la millora simptomàtica del funcionament psicòtic pot mostrar-se amb més evidència els signes del trastorn de discapacitat intel·lectual que retornen a segon pla en cas de crisi psicòtica.

Podem descriure el funcionament de  tipus psicòtic quan els trets i mecanismes psicòtics es refereixen a algunes d’aquestes manifestacions:

  • Amenaça de ruptura amb la realitat, absència o desorganització del sentiment de sí mateix i dels contactes amb la realitat.
  • Tendència al desbordament del pensament per efectes i representacions d’una extrema cruesa.
  • Les angoixes poden ser diverses: d’anihilament, depressives o d’atacs de pànic.
  • Domini d’una relació dual amb incapacitat d’accés als conflictes i a les formes d’identificació més evolucionades.

Predomini de posicions i interessos molt primitius.

Criteris d’exclusió

Els criteris d’exclusió són els següents:
• La discapacitat intel·lectual quan no presenta comorbiditat amb el funcionament TEA.
• Trastorns caracteritzats per organitzacions de tipus caracterial o psicopàtic quan la conducta desafiant, agressiva i amb problemes de relació no queda inclosa en l’orientació descrita anteriorment de TEA i la seva comorbiditat.
• Trastorn delirant crònic.
• Persones afectades de TEA i la seva comorbiditat amb deficiències sensorials severes o greus.
• Patologies amb deficiències motrius.
• Patologies desencadenades per traumatismes d’accidents.
• Lesions orgàniques tipus tumoracions.
• Patologies deteriorants progressives.
• Psicosis Tòxiques.

Donada la naturalesa d’atenció no hospitalària de la Fundació Guru, hauran de ser excloses les demandes d’acollida que encara que compleixin el perfil diagnòstic es trobin en fase aguda o de descompensació greu. Situacions clíniques que demanen la derivació als recursos sanitaris adequats de la xarxa de Salut Mental fins a la remissió de la crisi.

Tal com ens assenyala el Consell assessor sobre Assistència Psiquiàtrica i Salut Mental del CatSalut, estem d’acord en que la valoració de gravetat del Trastorn depèn de la combinació del diagnòstic clínic amb altres factors. Aquests factors poden agreujar el diagnòstic orientant-lo, en moltes ocasions, a la necessitat de rebre una atenció més sanitària que psico-educativa, diferent a la que s’ofereix en la Fundació Guru. Aquest factors a tenir en compte són:

• La comorbiditat com a primer factor de gravetat vinculat al nivell intel·lectual i trastorns disruptius, dels impulsos i de la conducta que impliquen un funcionament no autístic i alhora un nivell de contenció psíquica, física i farmacològica molt intensa i continuada que queda fora de la naturalesa dels nostres recursos psico-educatius.
• La gravetat de pronòstic: element de gravetat afegida vinculat als moments d’aparició i a evolucions cròniques i persistents amb absència de resposta als tractaments suposadament específics.
• La gravetat relacionada amb el consum de serveis: criteri de gravetat vinculat al consum desordenat i freqüent dels serveis de la xarxa de salut mental.
• La gravetat relacionada amb situacions psicosocials anòmales associades: aspectes significativament anòmals en el context del seu nivell de desenvolupament, de les experiències viscudes i de les socioculturals predominants.
• La gravetat relacionada amb la discapacitat psicosocial: criteris de funcionament psicològic, social i ocupacional.